El Parc Agrari del Baix Llobregat ocupa unes 2.700 hectàrees, la majoria cultivades, però altres abandonades o naturalitzades. Hi aporten territori 14 municipis. Per quantitat d'hectàrees, el primer és Sant Boi, seguit de Gavà, Viladecans i, en quart lloc, el Prat.

Tot el territori del Parc Agrari és unitari, tret d'una peça aïllada, situada al sud del nucli urbà del Prat, entre l'aeroport, l'Espai Natural del Riu i la reserva natural de la Ricarda. L'Ajuntament del Prat treballa en un pla especial per preservar i potenciar aquest espai agrícola.

Des de la seva creació, al Parc Agrari s'han arranjat camins i canals, s'ha fet una planta de normalització (rentat, selecció, empaquetat...) de porros i altres hortalisses a Gavà, s'ha potenciat l'agricultura integrada (que minimitza l'ús d'agents químics i ofereix productes de més qualitat, com els tomàquets), s'han netejat abocadors incontrolats, s'han eliminat plagues de plantes exòtiques, s'han fet estanyats (inundacions controlades) de camps (com els de cal Roc, al Prat, amb una doble funció, agrícola i biològica), s'han signat múltiples acords amb cooperatives i sindicats agraris, s'ha fet difusió i didàctica (milers d'escolars visiten el Parc cada any) i s'ha creat un cos de vigilància rural amb base a la masia de can Comas del Prat.

De fet, la masia de can Comas, al districte de la Ribera del Prat, és la seu del Parc Agrari. A can Comas s'han unificat els serveis tècnics i de vigilància del Parc amb altres serveis com les agrupacions de defensa vegetal, els serveis educatius, el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i, més endavant, acollirà un centre d'informació, obert a tothom, que acostarà el Parc Agrari a la població de l'entorn.

A can Comas també hi ha diversos camps experimentals i un arborètum que ha permès conservar exemplars de les moltes varietats tradicionals de fruiters desaparegudes al Baix Llobregat.