El 1916 l'Ajuntament aprovà un pla general d'ordenació dels vials existents i de planificació de nous, a partir d'una xarxa de carrers en forma de quadrícula, inspirat en l'Eixample de Barcelona. El pla abastava la totalitat del nucli urbà, delimitat entre el carrer del Pont (l'actual Nicolás M. Urgoiti), el Canal de la Dreta al seu pas pel Fondo d'en Peixo i les projectades Ronda del Sud (actual carrer Lleida) i Ronda de l'Est (actual avinguda del Pare Andreu de Palma de Mallorca).

El projecte no es va dur a terme en la seva totalitat, però en van resultar, entre d'altres, el carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, que havia de ser el gran centre comercial i de serveis, i l'avinguda de Josep Anselm Clavé, la nova via d'accés a la població per substituir la tradicional pel carrer del Pont.

El Prat viurà en aquest període importants millores. L'any 1916 es pavimenta la plaça, posant fi a l'estat secular d'abandonament. Entre el 1918 i el 1919 s'estableix l'enllumenat elèctric públic, s'instal·la el telèfon i es construeix un escorxador municipal i una bàscula pública. L'any 1921 es construeix el primer mercat de la població.

El Prat, però, continuarà creixent a un ritme lent fins a la consolidació del procés industrialitzador, un procés llarg i complex que es realitzarà en diferents etapes. Aquest procés comportarà l'arribada d'importants contingents de població procedents de tota Catalunya i de la resta de l'Estat. Per fer front a les noves necessitats d'habitatges cal destacar la iniciativa de La Seda de Barcelona que entre 1955 i 1958 aixecarà cases per als seus treballadors (el barri de les cases jardí) i la creació de la Cooperativa Obrera de Viviendas, que al llarg dels anys seixanta construirà pisos per a preus assequibles per als treballadors.

L'any 1965 es comença a construir el barri de Sant Cosme. Aquest barri, com d'altres creats durant el franquisme, es va planificar, bàsicament, per eliminar el barraquisme de Barcelona. El resultat del procés, però, serà la creació d'un nou barraquisme vertical promogut per l'Estat.

L'any 1976 s'aprova el Pla General Metropolità que ordena les grans línies de desenvolupament urbanístic del Prat. A partir del qual s'ha anat configurant l'actual teixit urbà de la ciutat.

En els anys 80 el creixement continua. Les preocupacions urbanístiques van dirigides a aconseguir una millora en els equipaments, especialment al barris més densificats i amb més mancances, en un intent de racionalitzar l'urbanisme incontrolat de les dècades anteriors i equilibrar el creixement.

El Prat dels noranta ha fet front als grans reptes motivats per l'evolució més recent de la població: la terciarització de la seva economia que contrasta amb la imatge industrial tradicional. En aquest context, el Pla Delta obra un ventall d'expectatives de creixement que fan del Prat un dels municipis de tot Catalunya amb majors potencialitats, tant des del punt de vista econòmic, com des del social, territorial o mediambiental.