L'expansió agrícola

En començar el segle XIX, l'economia de la població està basada encara en una agricultura tradicional, fonamentada en el treball familiar i en la contractació temporal de jornalers en els moments de més feina. Al llarg del segle, el creixement de l'activitat agrícola, juntament amb l'increment demogràfic, provocarà un augment del nombre de jornalers. Aquests, al costat dels artesans, seran els artífexs del creixement del nucli urbà.

En aquest segle, els antics camins de la Bunyola i la Bufera es convertiran en carrers: són els actuals de Ferran Puig i de Jaume Casanovas, respectivament. A partir d'aquests sorgirà el teixit urbà, cada cop més complex. La construcció del pont de Ferran Puig per creuar el riu (1873), l'arribada del ferrocarril (1881) i el descobriment de l'aigua artesiana (1893) obren perspectives de desenvolupament a la població que es materialitzaran al segle XX.

El Prat fa front a l'entrada del nou segle amb un fet fonamental al camp: la consolidació dels conreus de regadiu, que han aconseguit desbancar totalment els cereals de secà. Gairebé totes les terres han estat adaptades als nous productes, molt més rendibles, i això ha repercutit en la millora de la situació general de la població pagesa i jornalera. El Prat viu uns anys d'expansió gràcies a la comercialització dels excedents agrícoles.