El Prat és l'únic poble que té tot el seu territori al delta del Llobregat, i la seva història ha estat sempre marcada per les peculiaritats del seu medi natural. El primitiu delta, encara no transformat per l'home, era una vasta extensió d'aiguamolls, producte de les condicions creades per la barre ja del mar, el riu i la terra.

Amb molts esforços, els primers pratencs aconseguiran guanyar terres per al conreu i aixecaran els seus habitatges. Els més estables seran aquells que se situen més lluny de la desembocadura, al districte de la Ribera. Les riuades, el paludisme endèmic i les epidèmies de còlera seran alguns dels enemics més terribles a què s'hauran d'enfrontar els pratencs.

Les terres del Prat comencen a ser habitades cap al segle X, molt abans de la creació del nucli urbà.

Les primeres edificacions urbanes tindran com a finalitat abastir els pagesos. Recordem els primers, situats, tots ells, al voltant del que serà la futura plaça: la carnisseria (1418), l'església (a partir de 1544) i l'hostal (1587) que serà també taverna i fleca (a partir del 1617).

A finals del segle XVII el Prat encara no forma poblat però posseeix una vida legal independent amb un consell i unes ordinacions municipals des del 1689.

El segle XVIII és el del naixement del Prat urbà. Així, entre 1720 i 1740 comencen a construir-se les primeres cases al voltant dels edificis de la plaça. Al llarg del segle es formarà el primer carrer del poble, l'únic que hi haurà durant molt de temps: el carrer Major. En aquestes primeres cases s'instal·laran, sobretot, modestos artesans que faran feines relacionades amb l'agricultura. El 1724 arribarà el primer mestre d'escola que, atès els baixos salaris, compagina la tasca docent amb la de secretari del Consell Municipal.